Foros de discusión FORO - CLBCN Chilenos en Barcelona
PARA POSTEAR SE DEBE ESTAR REGISTRADO. Escribenos a editor[arroba]chilenosenbarcelona.com. Debido al SPAM las inscripciones son autorizadas manualmente. Lo sentimos, gracias...
 
 FAQFAQ   BuscarBuscar   MiembrosMiembros   Grupos de UsuariosGrupos de Usuarios   RegistrarseRegistrarse 
 PerfilPerfil   Entre para ver sus mensajes privadosEntre para ver sus mensajes privados   LoginLogin 


>> Para aparecer en esta barra envía un SMS al 5800 con el texto SM clbcn1 y tu mensaje. ej: " SM clbcn1 saludos! "    Coste: 1.20 € + IVA (Amena, Movistar, Vodafone) >>>>>>

Historia de catalanes en Chile (en catalá)

 
Publicar nuevo tema   Responder al tema    Foros de discusión -> XILEFEST! Festival de Chilenos en Barcelona
Ver tema anterior :: Ver tema siguiente  
Autor Mensaje
Annike
Site Admin


Registrado: 09 Nov 2005
Mensajes: 152
Ubicación: BCN

MensajePublicado: Mie Ago 23, 2006 6:40 pm    Asunto: Historia de catalanes en Chile (en catalá) Responder citando

(lo hemos recibido desordenado, perdonad)

Carles de Berenguer (Catalunya, ? - Xile, 1761), fou nomenat a Xile governador de Castro pel virrei del Perú, Manuel d'Amat i de Junyent (a l'etapa en què Xile era de la jurisdicció del Perú). Berenguer fundà la ciutat de San Carlos de Chiloé. Durant el segle XIX Ramon Carnicer i Batlle, que no va ésser mai a Amèrica, va compondre (1828) la nova música de l'himne nacional xilè. L'editor i impressor barceloní Manuel Rivadeneyra comprà el diari El Mercurio de Santiago, renovà la tècnica d'impressió al país i fou, de fet, el creador de la indústria del llibre a Xile. El 1864 s'edità, en aquest país, un llibre de text escolar, Tesoro de fabulistas españoles, que conté un apartat en català i que constitueix el llibre més antic publicat en part en català al continent americà. Durant el mateix segle el corrent d'emigrats catalans s'anà incrementant i l'arribada, el 1889, d'un grup important de paletes catalans per canalitzar el riu Mapocho de Santiago facilità la creació d'un nucli que cristal·litzà el 1906 amb la fundació del Centre Català de Santiago de Xile. El 1912 el mateix Centre començà a publicar la revista Germanor, dirigida per Francesc Godó durant molts anys i fins el 1941 per Francesc Camplà, i que es convertí en una de les revistes catalanes d'Amèrica de més contingut i d'una més llarga durada (fins el 1963). Camplà fou un gran impulsor de la catalanitat en els camps associatiu, periodístic i polític i el creador de l'Hora Catalana a la ràdio de la capital xilena. La majoria dels emigrats catalans foren comerciants i industrials, sobretot dels rams tèxtil, vitivinícola, del calçat i de l'alimentació. Ho palesa l'obra en quatre volums El Progreso catalán en América, publicada des del 1922 i el primer volum de la qual és dedicat a Xile. Josep Abril i Llinés va crear els anys vint el Comitè de Publicitat Catalana, vinculat a Estat Català, va dur a terme una campanya d'agitació i de divulgació del fet nacional català i publicà obres com Queremos a Cataluna libre y soberana y no esclava de Castilla (Santiago, 1924) o El provincialismo español. La Mancomunidad catalana y su obra (Santiago, 1925). Durant els anys vint l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va implantar-se a Xile i va arribar a tenir més de dos-cents socis. Paral·lelament, a la primeria del segle XX l'arquitecte Josep Forteza i Ubach fou professor, constructor i restaurador d'edificis monumentals. El pintor i escultor Antoni Coll i Pi erigí monuments al poeta Alonso de Ercilla i al colonitzador Pedro de Valdivia. Els artistes Urbici Soler i Ramon Subirats, a través de l'escultura o la pintura, recolliren figures populars dels Andes. Joan Bardina va viure trenta anys a Xile (morí a Valparaíso el 1950) i fou un dels renovadors de la pedagogia. D'altra banda, el 1915 el poeta Josep Carner, apadrinat per la colònia catalana, es casà a Santiago amb la xilena Carmen de Ossa y Vicuña. Fins el 1939 es publicaren el Butlletí del Centre Català (1907-1910), Canigó (1927) i Catalunya (1926-1927) -en castellà—, les dues darreres publicades per Abril Llinés. El 1928 el govern xilè prohibí l'estada de Francesc Macià a Santiago i es desplaçà a Valparaíso. Frederic Margarit edità el quinzenari Noticiari Català (1936-1955), de caire festiu i informatiu. Amb l'arribada a Valparaíso, el 4 de desembre de 1939, del vaixell «Winnipeg» amb mig miler de catalans exiliats, es reforçà la colònia catalana i es multiplicaren les activitats culturals i polítiques. Germanor —dirigida successivament per Joan Oliver, Josep M. Xicota i Cabré i Domènec Guansé— esdevingué una revista de debat político-cultural de gran alçada. El grup d'escriptors arribats de nou -Oliver, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Cèsar August Jordana, Domènec Guansé i Josep Ferrater i Mora impulsaren la creació (1947) de la col·lecció El Pi de les Tres Branques, que publicà set llibres i un opuscle, però alguns de tant importants com Elegies de Bierville (1949) de Carles Riba i Llunyania (1952) de Josep Carner. Entre els polítics emigrats a Xile cal destacar Pere Aznar, del Partit Català Proletari, Pelai Sala, de la Unió Socialista de Catalunya, Evarist Massip, del PSUC, Ramon Fernàndez i Jurado, del POUM, Josep M. Casassas d'Unió Democràtica de Catalunya i Lluís Bru i Jardí d'ERC. L'Agrupació Patriòtica Catalana es fundà el 1937 per ajudar les víctimes de la guerra civil espanyola i publicà Les formes de la vida catalana (1944) de J. Ferrater i Móra. El Centre Català arribà a tenir sis-cents socis i va consolidar un orfeó, un esbart dansaire, el club esportiu Barcelona i un grup excursionista amb un refugi a muntanya. Domènec Guansé durant anys figurà com a permanent del Centre i hi féu una tasca important. El 1943, presidits per Margarida Xirgu, se celebraren a Santiago els Jocs Florals de la Llengua Catalana i la mateixa festa es repetí el 1962. En aquells anys del primer exili sortiren diverses revistes efímeres, generalment de contingut nacionalista i polític: Retorn (1940), Clar i Català (1943), Democràcia (1943), Senyera (1943), Catalunya (1944), publicada en castellà, Front (1944), L'Emigrant (1944), Informació Catalana (1945) i encara Vencerem (1951) i informatiu (1963), per substituir Germanor com a portaveu del Centre Català. Entre els artistes plàstics exiliats cal esmentar Roser Bru, Albert Junyent, Josep Balmes, Antoni Guansé, Germà Rodríguez i Arias, Lluís Franquesa i Jaume Valls. A Xile hi anaren també alguns missioners catalans, que han dut a terme una tasca religiosa i social: Ramon Buxarrais, antic bisbe de Màlaga, durant molts anys fou missioner a la regió de Calama; Jordi Jorba, delegat de missions de l'arquebisbat de Barcelona, fou a Calama director d'Ensenyament; Josep Costa i Torrabadella, introduí l’apostolat familiar en diverses poblacions on hi bastí temples, cases i oficines; Joan Alsina, assassinat a darreries de 1973; i Joan Bagà, qui, dedicat a l'educació i als mitjans de comunicació, fa una tasca rellevant a la ciutat de Santiago. En aquest segle es fundà el Centre Català de Concepción, ja desaparegut, i el Centre Català de Valparaíso, del qual han estat o són puntals Modest Parera i Moisès Serra. El Centre Català de Santiago s'ha renovat, té uns tres-cents socis i manté la catalanitat i es projecta en ambients econòmics i culturals de Xile. En els darrers anys n'han estat puntals, Montserrat Bru, Pere Pruna, Pelai Sala, Antoni Pi i Barral, Cristià Aguadé, Joan Jordana, etc. La poetessa xilena Lucilía Godoy «Gabriela Mistral», admiradora de Josep Carner, publicà el poema Mensaje a Catalunya i Pablo Neruda va escriure el Canto a la muerte y resurrección de Lluís Companys.
Volver arriba
Ver perfil de usuario Enviar mensaje privado Visitar sitio web del autor
Invitado






MensajePublicado: Mie Ago 23, 2006 10:24 pm    Asunto: Responder citando

Hola annike !
A proposito del vinculo chileno catalan, hay una pagina que se llama AGRUPACION DE EMPRESARIOS DE ASCENDENCIA CATALANA, www.aeac.cl
En ella aparece un listado de socios y el ramo al que se dedican.
Igual , ellos podrian contar sus historias y experiencias ¿ no crees ?
Un saludo.
M.I.
Volver arriba
Annike
Site Admin


Registrado: 09 Nov 2005
Mensajes: 152
Ubicación: BCN

MensajePublicado: Jue Ago 24, 2006 10:52 am    Asunto: Responder citando

Hola !

Si, ya lo hemos visto y es muy buena idea entrar en contacto con ellos y su experiencia en Chile.

Atte,
Volver arriba
Ver perfil de usuario Enviar mensaje privado Visitar sitio web del autor
Annike
Site Admin


Registrado: 09 Nov 2005
Mensajes: 152
Ubicación: BCN

MensajePublicado: Jue Ago 24, 2006 4:25 pm    Asunto: para el Festival Responder citando

Si ves la página del www.xilefest.com al final del todo, estamos recopilando en forma más ordenada el vínculo que existió, que existe y que seguirá en un futuro entre ambas culturas, entre la chilena y la catalana. Este es un pilar importante que hemos encontrado para exhibirlo y comentarlo en nuestro festival Xilefest.

mas info: www.xilefest.com

Saludos a todos!

Annike!

p.d. es importante que escribas tus comentarios, lo que piensas, lo que FALTA del Festival, lo que harías mejor, o lo que crees que puedes aportar. Creo que podemos hacer algo mucho mucho mucho más grande, pero entre pocas personas no llegamos "ni a la esquina" por más ganas que podamos el Festival es público y deben estar presentes todos aquellos que visitan la web. Gracias! A.
Volver arriba
Ver perfil de usuario Enviar mensaje privado Visitar sitio web del autor
Annike
Site Admin


Registrado: 09 Nov 2005
Mensajes: 152
Ubicación: BCN

MensajePublicado: Lun Sep 18, 2006 9:33 am    Asunto: Re: Historia de catalanes en Chile (en catalá) Responder citando

Me han preguntado varias personas de dónde encontré esta info:
fue aquí:

http://tioenamerica.blogspot.com/2006_06_01_tioenamerica_archive.html

(es un tío catalá que vive en Stgo)


Annike escribió:
(lo hemos recibido desordenado, perdonad)

Carles de Berenguer (Catalunya, ? - Xile, 1761), fou nomenat a Xile governador de Castro pel virrei del Perú, Manuel d'Amat i de Junyent (a l'etapa eJosep Carner, publicà el poema Mensaje a Catalunya i Pablo Neruda va escriure el Canto a la muerte y resurrección de Lluís Companys.
Volver arriba
Ver perfil de usuario Enviar mensaje privado Visitar sitio web del autor
Mostrar mensajes de anteriores:   
Publicar nuevo tema   Responder al tema    Foros de discusión -> XILEFEST! Festival de Chilenos en Barcelona Todas las horas son GMT + 1 Hora
Página 1 de 1

 
Cambiar a:  
Puede publicar nuevos temas en este foro
No puede responder a temas en este foro
No puede editar sus mensajes en este foro
No puede borrar sus mensajes en este foro
No puede votar en encuestas en este foro


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
CLBCN & foros part of garden design studio